-->
a cjace e la pescje a promoverin i contats internazionâi avonde adore, superant lis divisions
politichis duris dal periodi daspò de vuere. Za tal 1948 la citât slovene di Bled e ospità la
assemblee gjenerâl de Federazion Cinologjiche Internazionâl, che veve sede a Bruxelles, dulà
che i cjaçadôrs a vevin un rûl clâf cui lôr cjans. Ai citadins forescj i forin dâts i permès di cjacâ e
di pescjâ tal 1955. Stant che tancj membris de elite jugoslave a jerin cjaçadôrs e pescjadôrs, il
protocol diplomatic al organizave dispès viaçs di cjace e di pescje par ospits forescj impuartants.
Dutis dôs a jerin consideradis formis sofisticadis di intratigniment e di socializazion, ma ancje
oportunitâts par puartâ indenant discussions politichis informâls cun rapresentants forescj.
De metât dai agns cincuante dal 1900, i acuardis bilaterâi jenfri la Jugoslavie, la Austrie
e l’Italie a àn tornât a sburtâ la cooperazion culturâl e economiche transnazionâl, che e cjapave
dentri ancje la cjace e la pescje. Dutis dôs lis ativitâts a son stadis duncje promovudis tal contest
locâl dulà che a forin separadis dal confin statâl tal 1947. In chest contest i leams di afinitât e
amicizie des minorancis nazionâls di dutis dôs lis bandis dal confin a son stadis decisivis.
Screât tal 1967 a Murska Sobota, l’hotel Diana al cjape il non de dee romane de cjace. Dispès al
ospitave ospits forescj, tal imprin e pe plui part talians, che a cjacavin e a pescjavin a Prekmurje.
L’hotel al veve ancje puescj di pueste pai cjans. La façade de struture e je decorade cuntune
piture di un cierf fate di Jože Horvat-Jaki.
La relazion finâl sore lis jentradis de cjace tal 1969/70 tal comun di Tolmin, esprimude in dolars
americans. Il document al mostre ancje cuâi anemâi che a jerin cjaçâts inte zone (cjavrûi, becs
di mont, muflons, cunins, pernîs, fasans, pernîs rossis, razis, niblis) e la origjin dai cjaçadôrs
(talians, francês, austriacs).